EIXORQUIA, [EXORQUIA] s.

Dret feudal, un dels mals, consistent en heretar el senyor feudal la terça part dels béns del vassall mort sense successió legítima. (Els béns d'un vassall difunt que no deixa descendència legítima, i la part d'aquells que era deguda al senyor.)

"E com haiam entes que l temps de la servitut en la qual foren estrets e obligats tots los habitants e habitadors de Cathalunya la veyla, ço es della Lobregat, de pagar exorquia, intestia, cogucia, e altres drets, segons les Croniques, es ja passat..."
Lletra de Joan I Al batlle general (Montsó, 18 de novembre de 1388)

"... car, si no prens muller, d aci t vendra perpetual solitut, d açi rebras exorquia (ço es, que no auras infants), d açi lo teu linatge venra a menys, los teus bens possehiran hereus estrayns..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 355, lib. VII, tit. II